BB2B
Castellano  |  Català

Benvingut a Better Business to Be

Serveis de Gestió i Organització d'Empreses

Articles

Estratègia

La decisió correcta
30/08/2010

Quantes vegades ens veiem esfullant la margarida intentant descobrir aquella recepta màgica, moltes vegades atzarosa, que ens doni la resposta correcta per prendre la decisió encertada? És cert que els millors líders tenen una capacitat innata per dur a terme sempre les seleccions correctes? La pràctica de l'esport ens ha fet reflexionar sobre això i identificar alguns factors que poden resultar clau per reduir la incertesa en la nostra presa de decisions.

Mitjans d'agost. Última hora de la tarda. Som al refugi de l'Estany Llong, al Parc Nacional d'Aigüestortes, descansant després d'una etapa de la travessa "Carros de Foc", conversant amb en Carles, un guarda d'un dels refugis. Tots els que estem allà, que pretenem fer la travessa en uns quants dies, ens sorprèn el fet que aquells que competeixen en la versió Sky Runner, siguin capaços de superar els 55 km i els 9.600 de desnivell acumulat en poc menys de nou hores i mitja . Carles ens dóna la clau: la forma física és imprescindible però on rau la diferència és que mentre tu dubtes tres vegades abans de saber en què pedra poses el peu i després la trepitges tres vegades per estar segur, ells s'han saltat tres pedres i saben quina és la que presenta millors condicions. La clau del seu èxit: prendre sempre la decisió correcta.

De fet la nostra vida es basa en prendre decisions, més o menys transcendents, més o menys precipitades, però ens passem el dia amb els mateixos dilemes sobre el nostre cap, però quins són els factors que més influeixen en que les nostres decisions, principalment les estratègiques, per que siguin les adequades?

Identificació del problema i anàlisi de la informació

Estic ascendint pel coll de Contraix, a punt de saltar a una nova pedra, què decisió prenc? On poso les mans? Els peus? Estarà mullada i relliscaré? Seguiré el camí correcte o hauré de fer un volt amb més risc i dificultat? Un munt de preguntes, algunes irrellevants o poc transcendents.

Albert Einstein deia que la identificació d'un problema és més important que la seva solució Quant temps invertim realment en la correcta identificació del problema? Identifiquem les variables rellevants? Coneixem realment a qui afecta? En la majoria dels casos no és així. Som massa lents o imprecisos en la identificació del problema real i per tant, com s'atribueix a Sèneca, "Quan no sabem a quin port ens dirigim, tots els vents són desfavorables".

És clar que tota decisió requereix d'una anàlisi que ens permeti reduir la incertesa. Alguns dels aspectes a tenir en compte en aquesta anàlisi és la qualitat de la informació i la independència de les valoracions són:

  • La informació prové de fonts independents o prové d'una mateixa font ja ha estat reinterpretada per diferents persones? L'opinió del líder ha influenciat en la resta?
  • Hem fragmentat de manera suficient el problema? Ho hem fragmentat massa? Quines són les variables realment rellevants

La pressió de la velocitat

Tots hem afrontat situacions en les quals la velocitat en la presa de decisions no permet que elaborem adequades estratègies d'aproximació al problema, hem de prendre la decisió o perdem el tren. Com actuar?

Al meu parer hem de tenir en compte quatre consideracions abans de aclaparar amb la pressió de la decisió:

  • Segur que he de decidir ara mateix? Què passa si ho analitzem i ho vam decidir en una estona, en mitja hora, demà? Això no significa postergar la decisió sinó invertir una mica de temps en la valoració de les alternatives.
  • És urgent o és important? Stephen Covey en el seu llibre "Els 7 hàbits de la gent altament efectiva" ens aproxima al seu tercer paradigma amb una senzilla frase: "Primer el primer". Si realment utilitzem aquest enfocament en la priorització de les nostres tasques, ens permetrà disposar de més temps per preocupar sobre allò que és important i intentar minimitzar la quantitat de decisions que són urgents i per tant reduïm en part la pressió de la decisió.
  • És el millor moment per prendre una decisió tan transcendent? Pot ser que el nostre estat físic o mental reflecteixi un cansament que no ens permeti analitzar amb claredat la situació. Quantes vegades hem vist que un davanter no aconsegueix marcar gol després d'una carrera de 40 metres amb la pilota als peus
  • D'acord no tinc temps per decidir i he de fer-ho ja. En aquest cas probablement no ens queda més remei que fer un vot de confiança en la nostra intuïció, però això no ha de significar que la nostra autoconfiança es converteixi en sobreconfianza. Aquest és un dels factors que indueixen més vegades al fracàs.

Aquesta pressió per la velocitat, de vegades autoimposada, fa que en determinades ocasions hi hagi un perill real a l' "elecció" dels líders. El Nobel d'Economia de 2002, Daniel Kanheman, considera que molts d'ells es seleccionen per sobreconfiança. Associem lideratge amb decisió, de manera que aquestes persones solen prendre decisions amb una velocitat excessiva per no semblar indecisos o temorosos.

Em puc fiar dels meus instints?

Els últims descobriments en neurociència semblen concloure que els nostres judicis s'inicien pel component emocional associat amb els nostres records i no pel pes de la consciència dels pros i els contres del component racional: es comença a sentir alguna cosa, sovint fins i tot abans de ser conscients d'haver pensat res.

Podríem pensar que hem de deixar fora de la nostra presa de decisions aquest component intuïtiu, però hem de tenir en compte que no podem escapar de la seva influència: influeix en la forma en què emmarquem la situació. Influeix en les opcions que triem per analitzar. Influeix en qui confiem per consultar i en qui no. Ens encoratja a recollir més dades en una àrea, però no en una altra. Influeixen en la quantitat de temps i esforç que posem en les decisions. En altres paraules, s'infiltra en la nostra presa de decisions, fins i tot quan estem tractant de ser analític i racional.

Hem protegir-nos d'aquest biaix, algunes consideracions a tenir en compte són:

  • Tenim prou experiència per fer judicis sobre les principals incerteses que acompanyen a aquesta situació?
  • Hem tingut feedback adequat en les experiències anteriors o hem influenciat en qui ens ho ha proporcionat?
  • Quines emocions hem experimentat en situacions anteriors? Ens han marcat?
  • Podem estar influenciats per persones amb interessos inadequats?

Anàlisi "premortem"

Gary Klein ens exposa el que qualifica d'anàlisi "premortem", més o menys seria una cosa així: Tots tenim clar que quan un projecte fracassa hauríem de realitzar una sessió de lliçons apreses, i investigar quines han estat les causes que han provocat que el resultat no hagi estat el desitjat. És el que podríem anomenar en termes mèdics una anàlisi "post mortem". La seva proposta és: abans que el projecte o la iniciativa arrencada plantejar "Nosaltres estem observant una bola de vidre i el projecte ha fracassat, ha estat un fiasco. Ara, que tothom prengui dos minuts i descrigui les raons per les quals el projecte no ha triomfat ".

Aprendre dels errors

L'única forma d'evitar cometre errors és evitar la presa de decisions (o, almenys, prendre molt poques). Però llavors, deixarem que uns altres les prenguin per nosaltres? Sempre he preferit escollir un destí i assumir les conseqüències. Aprendre dels errors i escoltar activament els comentaris és l'única alternativa.

Tenir un pla B: Normalment s'elabora un pla A que se suposa que va a triomfar, s'analitza fins a l'extenuació, en Excel sembla fantàstic, en PowerPoint no diguem. Es converteix en el pla que tots anem a executar. Al final resulta que l'execució d'aquest pla no sol contemplar la prova continuada de les hipòtesis que permetin una correcció del rumb. Així que si el pla està malament, que és el que passa amb més freqüència, llavors és un fracàs total. S'ha gastat massa diners. Massa gent ha invertit el seu temps i atenció en ell. Per crear una cultura adequada, qui lidera el procés ha de deixar molt clar que una hipòtesi incorrecta no és "fracàs" si no és que s'ignore o no es pot corregir.

Conclusió

Després dels exposat podríem concloure el següent:

  • Sembla interessant posposar la intuïció al màxim possible, però utilitzar-la quan ja tinguem tota la informació disponible.
  • Potenciar l'autoconfiança mitjançant la consolidació de la nostra experiència però sense arribar a la sobreconfiaçza.
  • Realitzar una bona anàlisi sense arribar a la paràlisi.
  • Aprendre dels nostres errors.
  • No tinguem por de què qüestionin nostre judici i aprenguem de les observacions externa i,
  • Sobretot utilitzar el sentit comú.

Tampoc sembla tan difícil, no? I ara que ja hem pres una decisió, sabem posar-la en pràctica adequadament? Això ja serà objecte d'una altra reflexió

© BB2B 2018. Tots els drets reservats  |  Nota Legal  |  Política de Privadesa  |  Site Map  |  Contactar  |    RSS  |  Política de cookies
disseny: dommia
Disseny Web
Dommia Solucions Internet
c/ Lepant, 326, Entlo. 1, Desp. 2
08025 - Barcelona
Tel. 902 024 678 | +34 936 241 455
Portfoli visible en: www.dommia.cat